17/3/11

m'estimes?


Desapareixeran els besos, les paraules i les mirades, aquelles mirades despistades. Ja no hi haurà més frec pell a pell. I tantes coses.

Pot ser que si. Pot ser m’estic enganyant. Els meus laments s’han assecat i no em dóna la gana plorar més. Vaig escollir aquest camí i no serà per molt temps, però es meu. I ara qué… ¿com fer com si res? ¿amics? ¿Què és això? ¿Perdre els besos, les paraules, les mirades?

D’acord, no seré egoísta. Està bé, actuaré com a tal, com si mai haguerem dormit junts fins a trobar-nos, com si mai m’hagueres dit “m’estimes?”. Et miraré solament com això, anul.lant aquestes ganes que queden de tu.




Ilustración propia

3 comentarios:

  1. Es una dulzura...aunque no lo entienda todo.

    ResponderEliminar
  2. No, Vir, no desaparecerán... Habrá más. Y más. Y más. Cuando dejemos de llamar a las puertas cerradas.

    ResponderEliminar
  3. tu camino es hermoso de por sí...

    un poco de melancolía para esta tarde de jueves soledado...

    un beso Virginia

    ResponderEliminar