1/6/09

Em tornes boja



-->
No t’ho vaig dir pero estic boja.
Em ric a soles,
escric poemes sense sentit,
parle amb la gossa del temps
somie amb viatjar en un nuvol blanc
i arrivar fins al poble.
Ningu no m’enten excepte jo.
Ningu no m’enten pero jo si i,
probablement, tu tampoc ho faces.
Quan penso en tu el cor se m’embala.
Quan recordé la teua mirada aquella nit,
el teu somriure embriagador,
la teua veu;
em tornes mes boja del que estic.
I es tanta la bogeria que tinc por.
Por de tastar el teu cos,
la teua escalfor,
els teus llavis, la teua apetitosa llengua;
em tornes molt mes boja del que estic.
Tambe tinc por de engaxar-me.
De tastar el teu cos i fer-me esclava,
De que per a tu tan sols siga un joc mes.
Tinc por de perdre el cap totalment,
De no ser conscient ,
de tornar a caure,
somiar amb tu i que m’agrade.
Em tornes boja, mes boja del que estic,
pero no penso restringir-me,
no penso fer-ho.


Virginia F.

2 comentarios:

  1. jamás te detengas...
    escribe y ama con la furia que nos regala el tiempo...

    te beso

    ResponderEliminar
  2. disfruta de las olas y el mar...

    me gustó tu post, estabas luminosa, contenta, feliz...una vez yo me hice un libro de sueños y lo cerré demasiado pronto, tal vez haya llegado el momento de reabrirlo!

    un beso

    ResponderEliminar